BIOLOGIA I GEOLOGIA

1.- Botànica: classificació i d'identificació Espècies vegetales.

A 1r d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups de FONGS: llevats, floridures i fongs, que formen el bolet. Al Parc Natural hi ha molts d'aquests últims.

Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i els FONGS que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que has d'incloure-les en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són paraules en llatí).

Per últim i per acabar aquesta primera activitat, heu d'acompanyar cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles; del color de de de de les flors i del tipus de la fruita (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie.

BRIÒFITS:són petites plantes terrestres d’organització senzilla que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes.

(MOLSA: BRYOPHYTA SENSU SRTICTO)

És una planta petita i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 cm. Creixen tot apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors, i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. A vegades les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.

Tenen un paper molt important en els ecosistemes en el que es troben, perquè mantenen la humitat del sòl i prevenen la degradació i construeixen un petit refugi per als animals invertebrats. La recol·lecció de indiscriminada de molses pot ser molt agressiva amb el medi ambient i pot causar un dany significatiu al medi ambient. 

PTERIDÒFITS: són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Formen espores que tenen la funció de dispersió a més de reproductora. Són plantes adaptades a la vida terrestre, gràcies a la presència de teixit epidèmic, que evita la pèrdua d'aigua.

(FALGUERES:POLYSTICHUM SETIFERUM)

Les falgueres són plantes no gaire altes habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrel, tija i fulles. Les fulles s'anomenen fondes. Necessiten aigua per reproduir-se. Moltes falgueres  són tòxiques. El cicle vital de les falgueres típiques consta de dos fases: una reproducció sexual i l'altra reproducció asexual. 
Van ser una de les primeres plantes amb vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molts anys.
Les fondes neixen d'una manera diferent que les fulles, neixen cargolades com un espiral i a mesura que van creixent es van descargolant.


GIMNOSPERMES: són arbres o arbustos llenyosos que acostumen a viure en zones temprades o fredes.Són perennifòlies, tenen fulla durant tot l'any. No tenen flors en el sentit estricte de la paraula, doncs el carpel no es tanca al voltant de l’òvul, la cèl·lula femenina, sinó que queda obert i  per tant no es forma el pistil. De vegades s’acaba convertint en una fulla dura o bràctea.

(PI: PINUS CEMBRA)

La seva copa pot ser piramidal o rodona, i en els arbres adult ampla i deprimida.  
Els macroblasts presenten fulles escamiformes sense clorofil·la , mentre que els braquiblasts són molt curts, amb una beina membranosa d'escates i estan acabats per dos a cinc fulls linears o acícules , amb dos o més canals resinífers cadascuna. Els cons masculins es desenvolupen a la base dels brots anuals.

ANGIOSPERMES: Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes. De mides molt variades, doncs podem passar de les llenties d’aigua que mesuren uns mil·límetres, fins les enormes sequoies que poden fer desenes de metres.

(ROURE:QUERCUS)

Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Fulles amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o sicilis i necessita un clima un clima temperat, marítim, mitjanament humit.

Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d' 1 a 3 cm d'alçada. Les flors masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de llargada.  El seu fruit és l'aglà.

FONGS: són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores.

(CAMAGROS: CANTHARELLUS LUTESCENS)

El barret pren una lleugera forma d’embut i el seu marge és molt irregular i ondulat, el color és bru amb tons marrons que amaguen el color més viu de l’himeni. Pot arribar a medir fins a 6 cm de diàmetre.
L’himeni gairebé és llis pot formar algunes ondulacions irregulars, totalment decurrents al peu del bolet. És d’un color ataronjat groguenc marcat, que pot variar amb algun to blanquinós.

2.- Botànica: plantes medicinals.




La Farigola ( Thymus vulgaris ).

Al parc, també hi ha una comunitat de plantes medicinals. Són plantes que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això comporta també que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posterior venda d'aquestes plantes.
Feu una recerca d'una com a mínim, de les 5 espècies de plantes medicinals que hi hagi al massís i troba dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentment s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l'especies i el seu nom científic, a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.

FARIGOLA(THYMUS VULGARIS)

És un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa dels 40 cm d'alçada. Presenta fulles sense pecíol molt petites de 4 a 9 mm amb les vores del limbe enrotllades cap el revers. Les fulles es disposen de forma oposada al llarg de la tija.
Conté nombroses substàncies actives, com el timol . És una planta amb forces aplicacions medicinals i amb notables propietats antisèptiques. S'utilitza a la cuina com un condiment i per fabricar perfums i sabons.

ROMANÍ (ROSMARINUS OFFICINALIS)

Arbust perennifoli, molt aromàtic que por assolir fins a 1,5m.  Fulles linears verdes a l'anvers i blanques al revers, amb els marges enrotllats cap a la cara inferior.
És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, antiespasmòdiques diürètiques i altres . La seva essència s'utilitza a la indústria del perfum.

GINEBRÚ (JUNISPERUS COMMUNIS)

Aquest és un arbust que presenta nombroses branques i l'altura ronda els 2 metres, tot i que s'han arribat a registrar exemplars de 10 metres d'altura. La seva característica distintiva són les seves fulles amb forma d'agulles grans, d'un color verd intens. Aquests fulls s'agrupen en les branques de a tres, en forma d'espiral.
És utilitzat des de fa centenars d'anys per combatre malalties. Aquest arbust és un excel·lent diürètic que ajuda a estimular el funcionament renal i facilitar la micció. Això mateix, combinat amb les seves propietats analgèsiques, col·labora en malalties com l'artritis reumatoide.

FENOLL (FOENICULUM VULGARE)

Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.
El bulb del fonoll té un efecte diürètic suau, ja que, com que conté potassi i aigua, afavoreix la producció i eliminació de l’orina. Les seves llavors tenen una acció calorífica i carminativa, és a dir, ens ajuden a escalfar-nos i a digerir millor els aliments.

ESTEPA BLANCA (CITUS ALBIDUS)

L'estepa blanca és un arbust de fulla perenne, el seu nom (albidus) deriva del color grisenc o blanquinós característic de les seves fulles . Les fulles es disposen de forma oposada a la tija, són peludes i no tenen pecíol i mostren el marge enter. Presenten 3 nervis principals ben marcats. Té un tacte que recorda al del vellut.
S'utilitza per a infusions d'estomac per a la 'indigestió, l'acidesa gàstrica. També serveix per el rentat i les cures de les ferides, va molt bé per cicatritzar. 








3.- Geologia: geomorfologia del Massís.

CINGLE:És una cinglera que sobresurt del primer graó rocós de la Mola, marcant la separació entre la vessant de llevant i la sud de la muntanya.

El nom actual prové de la forma de la cinglera, que recorda els plecs d’un llibre.

És una toponimia també compartida amb Montserrat, igual que amb el Cavall Bernat.

Els Plecs de Sant Llorenç del Munt han rebut en l’últim mil·lenni altres noms, com ara Morral
de la Codoleda, Llibreria del Gegant o Punta dels Carboners.

AGULLA DEL CAVALL BERNAT: És una agulla de la muntanya de Montserrat,
amb la seva forma fàl·lica quasi perfecta, alta i esvelta. La seva posició central,
dins el massís, i enlairada sobre la carena, fan que destaqui pràcticament el perfil
de la muntanya.

Aquesta és una agulla montserratina amb llegenda pròpia coneguda com a
“ Llegenda del Cavall Bernat”.

TURÓ DEL MONTCAU: És el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del
Vallès Occidental, i té 1.056,7 d’altitud.

Està situat a la Serralada Prelitoral al nord de La Mola.

És molt característic l’aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista
des del sud , tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica.

Des de dalt podem gaudir d’àmplies panoràmiques sobre el Bages i els Pirineus.

És un cim molt accessible i visitat.

COVA DEL MANEL:És originada per la infiltració d'aigües de la canal de Can Poble,
és la cavitat amb més longitud del massís de Sant Lloreçdel Munt i la Serra de l’Obac.

Les seves sis galeries, distribuïdes en dos pisos, tenen un recorregut total de 932m,
dels quals 788 son practicables. El seu desnivell és de 64m, dels quals 52 són de pujada i
12 de baixada.

La cova va ser descoberta el 1889 per familiars del comte de Sant Llorenç, propietaris de la muntanya. En aquell temps noméss es podia recorre 53m, fins a la galeria del Tub. El 1991 diversos membres del Centre Excursionista de Terrassa van fer tasques de neteja i van permetre arribar al Clot dels Ossos,  amb un trajecte de 168m.

AVENC DE L'ADERNAR: Aquesta avenc fa 33m de fondària, es troba al nord-est del turó Furriola, en un indret conegut com l'Adernar. Té una primer pou de 18 m de fondària. L'avenc de l'Andonar es va descobrir el 1986 per Josep Castellet.

Completar por aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:

a) Quin és el tipus de roca Que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.

Està formada per la pedra calcària, és una roca sedimentària composta per carbonat de calci. Les pedres calcàries es formen als mars càlids i poc profunds de les regions tropicals, en aquelles zones en les quals els aportaments detrítics són poc importants.

b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agentes han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.

En que són sistemes naturals capaços de modificar el relleu i l'escorça terrestre.
Hi ha agents externs i interns, externs: atmosfera,hidrosfera,biosfera sobre les roques.
interns:vulcanisme i les forces sísmiques.

c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també Una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.

La pudinga en petrografia és un conglomerat d'elements arrodonits, el nom comú és pedra avellanada o avellanat. És un tipus de roca sedimentària. Es forma quan còdols, provinents de vegades del jaç d'un riu o d'una platja, són cementats junts mitjançant sílice que fa de matriu d'unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. Una gran part de la muntanya de Montserrat està feta de pudinga.